Bíblia
La Bíblia és el llibre sagrat dels cristians. La paraula Bíblia prové del grec (τα) βιβλια, (ta) biblia, "(els) llibres", plural de βιβλιον, biblion, "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, biblos, el qual prové de βυβλος—byblos, que significa "papir", de l'antiga ciutat fenícia de Byblos, la qual exportava aquest material.
Segons la tradició, la Bíblia va ser escrita en un període de 1.600 anys, en el decurs de 60 generacions, per més de 40 autors diferents[cal citació], en tres continents (Europa, Àsia i Àfrica) i en tres llengües (hebreu, arameu i grec). Els manuscrits més antics de l'Antic Testament dels que es té constància són els Manuscrits de la mar Morta, escrits entre els segles III i I aC. Segons els crítics literaris, les discordances dels relats de l'Antic Testament demostren que com a molt d'hora es va començar a redactar al segle VII aC,[cal citació] possiblement sota el regnat de Josies.[cal citació] Segons els mateixos crítics, abans del segle IX aC les discordances entre la història i l'arqueologia són massa profundes com per poder admetre un redactat gaire immediat.[cal citació] Amb tot, hi ha relats com el del Diluvi Universal que varen ser copiats de cultures molt més antigues com la mesopotàmica (les primeres versions del qual daten del 2700 aC).[1]
Un tema al llarg de la Bíblia és l'adoració de Déu i la redempció de la humanitat, i d'acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per Déu. L'exègesi o interpretació d'aquest missatge central és una branca tradicional de la teologia.
La Bíblia és el llibre més distribuït del món i el que ha estat traduït més vegades i a més llengües:[cal citació] la Bíblia completa o en fragments ha estat traduïda a més de 2.100 llengües,[cal citació] fent-la disponible al 90% de la població mundial.[cal citació] Es calcula que des de 1815 n'han estat venuts més de 2.500 milions d'exemplars. Fou també el primer llibre imprès per Gutenberg.
Taula de continguts |
Contingut
| De la sèrie d'articles sobre Cristianisme |
|
 |
|
|
Història del cristianisme |
|
|
Teologia Cristiana |
|
|
Les Escriptures |
|
|
Esglésies Cristianes |
|
El contingut de la Bíblia, conegut com a Cànon, va ser establert per les autoritats de l'Eslgésia, el segle IV i es compon de dues parts:
Antic Testament
Les autoritats van acceptar el Tanakh jueu, que és el que van anomenar Antic Testament, en referència a l'antic pacte entre Déu i la humanitat, principalment amb la nació d'Israel, de la qual vindria el Salvador de la Humanitat. L'Antic Testament està format per 39 llibres que corresponen als 24 llibres del Tanakh. Aquest va ser escrit sobretot en hebreu, però hi ha certes seccions en arameu. Els estudiosos anomenats masoretes van intentar establir un text definitiu comparant les versions existents a partir de l'any 800, traient moltes addcions que la versió dels Setanta havia afegit (probablement per interpretar que comentaris al marge eren línies de text).
Després de la Reforma Protestant del segle XVI, els catòlics i els ortodoxos a més d'aquests 39 llibres hi van afegir altres llibres coneguts com a deuterocanònics, paraula grega que vol dir "Segon Canon".
Nou Testament
Les autoritats van acceptar alguns escrits judeocristians que van fer referència a Jesucrist, a qui consideraven el Salvador profetitzat a l'Antic Testament. Aquests escrits van ser anomenats Nou Testament, fent referència al nou pacte entre Déu i la humanitat, per mitjà del sacrifici de Jesucrist per a redimir la humanitat dels seus pecats.
El Nou Testament està format per 27 llibres que van ser escrits en grec, llavors la lingua franca del continent europeu i de l'Orient Mitjà. No es conserven els textos originals, sinó els derivats, que els estudiosos han agrupat en tres grans famílies: la alexandrina (la més minimalista), la bizantia (maximalista) i l'occidental. Les primeres edicions que tenien en compte aquest aparell crític daten del Renaixement.
Altres llibres
Els llibres que versen sobre la mateixa història però que no han estat acceptats per les autoritats cristianes s'anomenen llibres apòcrifs (en contrast amb els canònics o deuterocanònics) i molts d'ells contenen doctrina que ha estat declarada heretgia.
Els mormons també afegeixen altres llibres com el "Llibre del Mormó", anomenat "Un altre evangeli de Jesucrist". Aquests llibres no són acceptats per cap altra confessió cristiana.
Divisions en capítols i versicles
Les divisions actuals de la Bíblia en capítols i versicles numerats no provenen de tradicions antigues textuals, sinó que van ser creades a l'Edat mitjana pels cristians, i van ser adoptats posteriorment pels jueus com a referències tècniques pel Tanakh. Aquestes referències van ser crucials per als rabins medievals en els debats obligats amb el clergat cristià (que ja utilitzava la divisió en capítols i versicles), especialment a Espanya. La puntuació també és obra d'escribes posteriors.
Traduccions
La primera traducció de la Bíblia (només de l'Antic Testament) es va realitzar l'any 250 a.C., per als jueus de la Dispersió que van viure en diferents llocs d'Europa i Àsia, i que només parlaven la lingua franca de llavors, el grec. Aquesta traducció és coneguda com la Versió dels Setanta o "Septuaginta" (en llatí) i és la versió que més ha estat utilitzada com a referència per a altres traduccions i per fer comparacions amb la versió hebrea, ja que es considera la més fidel. La segona traducció més important va ser al llatí, coneguda com la "Vulgata Latina", feta per Sant Jeroni. Aquesta és la traducció oficial de l'Església Catòlica Romana.
Durant l'Edat Mitjana es van crear algunes traduccions a diverses llengües europees; no obstant això van ser prohibides pel Vaticà, que només va permetre'n la versió en llatí, raó per la qual van tenir una relativa difusió.
La primera traducció sencera de la Bíblia a la llengua catalana data del segle XIV i es conserva en un manuscrit de París més tardà, de l'any 1465. Tanmateix, se sap que el rei Alfons el Franc havia encarregat ja una primera traducció l'any 1287 tot i que no es va arribar a acabar.
Després de la Reforma Protestant, i amb la invenció de la impremta, es van fer moltes més traduccions amb ràpida difusió; una de les més importants va ser la de Luter que va estandaritzar la llengua alemanya i va fomentar que tots els membres de la societat (i no només els sacerdots) llegissin els textos bíblics.
La Bíblia va ser impresa en català (la Bíblia Valenciana) per primer cop l'any 1478. Aquesta versió va ser perseguida i prohibida.
Bibliografia
- La Bíblia desenterrada, 2003, Editores SA, Finkelstein, Israel i Silberman, Neil Asher
Referències
- ↑ http://www.wsu.edu/~dee/MESO/GILG.HTM (anglès) Mite de Gilgamesh
Articles relacionats
Enllaços externs
- Bíblia catalana, edició dels Monjos de Monserrat.
- Bíblia catalana, edició plurilingüe en català.
- Bíblia en català, de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC).
- Concordança bíblica, de l'edició BEC.
- La Bíblia del 2000 (IBEC) per a e-Sword.
- Associació Bíblica de Catalunya Responsables de la traducció i publicació de la Bíblia interconfessional en llengua catalana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bíblia |
Why are we here?
All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License
This page is cache of Wikipedia. History