Sumatra
Sumatra (en indonesi Sumatera o Sumatra) és la sisena illa més gran del món (amb aproximadament 470.000 km²) i la tercera més gran d'Indonèsia després de Borneo i Nova Guinea.
Geografia física
L'eix longitudinal de Sumatra corre aproximadament en direcció nord-oest - sud-est i creua la línia de l'equador prop del centre de l'illa. L'interior de l'illa és dominat per dues regions geogràfiques: les muntanyes Barisan a l'oest, d'origen volcànic, regió fèrtil i de paisatges espectaculars, rica en carbó i or; i les planes pantanoses de l'est, travessades per grans rius, que tot i que no són bones per a l'agricultura són importants econòmicament perquè produeixen quantitats destacades d'oli de palma i petroli. Al nord-oest de l'illa hi ha el llac Toba.
Al sud-est, Sumatra està banyada pel mar de Java i es troba prop de l'illa de Java, de la qual la separa l'estret de la Sonda. Al nord-est hi ha la península de Malacca, que és la part continental de Malàisia, separada per l'estret de Malacca. Al nord-oest hi ha les illes Nicobar, pertanyents a l'Índia, separades pel Gran Canal. A l'est hi ha Borneo, a l'altra banda de l'estret de Karimata i el mar de la Xina Meridional. A l'oest de l'illa hi ha l'oceà Índic.
Sumatra està bordejada per un gran nombre d'illes i arxipèlags que en depenen administrativament, entre els quals destaquen l'arxipèlag de Mentawai a la costa de l'Índic, les illes Riau i Lingga prop de l'extrem sud de la península de Malacca i les illes de Bangka i Belitung entre Sumatra i Borneo.
La major part de l'illa era coberta de selva tropical, però el desenvolupament econòmic juntament amb la corrupció i l'explotació forestal il·legal n'amenacen l'existència. Ni tan sols les àrees protegides (a Sumatra hi ha més d'una desena de parcs nacionals) s'han deslliurat de la devastació.
Geografia humana
Sumatra no té una densitat de població gaire alta: tan sols uns 85 hab/km², i una població total de més de 40 milions de persones. Així i tot, és la cinquena illa més poblada del món. Les regions més habitades són el nord i les terres altes de l'oest, i els principals centres urbans són Medan i Palembang.
En conjunt, la població és d'extracció malaia, composta per tribus molt diferents que parlen 52 llengües. La majoria d'aquests grups, però, tenen tradicions i costums similars i les seves llengües són molt semblants. A la costa oriental dominen els parlants de malai, mentre que al sud i al nord es parlen llengües emparentades, com el lampung i el minangkabau. El nord de l'illa és habitat pels bataks, mentre que la costa més septentrional és dominada pels acehs. A les ciutats també hi ha presents minories ètniques xineses.
La major part de la població és musulmana (un 90%). La majoria dels bataks, en canvi, són cristians protestants, ja que la religió hi va ser difosa pels neerlandesos durant l'època colonial. La resta professen l'hinduisme, el budisme, el catolicisme i les creences tradicionals xineses.
Divisió administrativa
Sumatra i les illes i arxipèlags adjacents que en depenen es divideix en 9 províncies i 1 regió especial (daerah istimewa)*:
- Aceh *
- Bangka-Belitung
- Bengkulu
- Illes Riau (Kepulauan Riau)
- Jambi
- Lampung
- Riau
- Sumatra Meridional (Sumatera Selatan)
- Sumatra Occidental (Sumatera Barat)
- Sumatra Septentrional (Sumatera Utara)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sumatra |
Why are we here?
All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License
This page is cache of Wikipedia. History